DIMONIS ÍNTIMS

«Jo només escric», diu l'autor, «quan les sensacions o idees se'm fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura. Però no resulta fàcil sentir ni pensar amb naturalitat i seguretat, superar els propis vertígens i censures, deixar avançar la ment amb la confi ança que trobarà el que busca, la mateixa confiança amb què el rei s'asseu sense mirar enrere, segur que trobarà la cadira que algú li haurà acostat.Un entorn raonablement sensual i fins i tot una relativa gimnàstica sexual ajuden sens dubte l'esperit: el que aquest no admet és cap lligam sentimental. Al cervell no li roba energia el moblament sensual o l'erotisme profilàctic, és a dir, tot allò que apaivaga un cos que ha de funcionar alhora com la seva font d'energia i el seu instrument. El pensament ens permet, doncs, el que ens estabilitza però no el que ens mobilitza; tolera el que ens gratifica però no el que ens sedueix. Més que en la repressió, el pensament i la cultura es basen en la fredor, s'aixequen sobre l'egoisme i es mantenen a força de narcisisme. Ens perdonen tal volta els plaers, però mai els amors».Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) ha sigut catedràtic de Filosofi a i d'Estètica a Barcelona, Santayana Fellow a la Universitat de Harvard, soci fundador de l'Institut d'Humanitats de Nova York, creador del premi europeu d'arquitectura Mies Van der Rohe. Ha sigut també membre del Parlament espanyol i de l'europeu. És autor d'una extensa obra de filosofia, ètica i estètica, entre la qual destaquen El arte ensimismado, Teoria de la sensibilitat, La estética y sus herejías (premi Anagrama d'assaig), De la modernidad, Per què filosofia, Ética sin atributos y Crítica de la modernidad. Els últims anys també ha fet una reflexió crítica sobre temes polítics en El laberinto de la hispanidad, El cortesà i el seu fantasma, Nacionalismes o Catalunya: de la identitat a la independència. Ha sigut guardonat amb la Lletra d'Or de la literatura catalana, amb la Creu de Sant Jordi i amb els premis